Maskofius

En maskofius va néixer a la regió de Gàndul, concretament a Shimagata. Shimagata era un centre de comerç i d'Estudi de la magia.

Venia d'una família no molt destacada, portaven una botiga de joguines no molt grossa, però tot i això no els faltava de re. Es podia dir que era una família de “grillats”, tot el dia construïnt andròmines amunt i avall amb alguna que altre explosió. En maskofius va despertar des de petit la pasió per l'ús de la Màgia i la invenció de petites joguines amb un toc màgic, seguint l'exemple dels seus pares. Per ell va ser una infància agradable.

Va tenir una adolescència una mica “makarrilla” però amb uns resultats acadèmics impecables.Va tenir l'oportunitat d'estudiar en una bona escola de màgia passada l'eduació obligatòria i de fet era un gran estudiant, sempre havia tret notes destacables, però a ell estudiar no l'hi entusiesma-va, el que l'hi agradava de veritat era posar els coneixements en pràctica o aprendre'ls al moment, això era sabut per molta gent ja que en Maskofius havia treballat en vàris oficis de reparació de rellotges, joguines, aixetes i restauració de mobles, posteriorment va estar en un circ local, “a petita escala”, amb una colla d'amics, ell feia acrobàcies, disparava pedres amb els dits amb “quelcom semblant a goma de pollastre” amb una habilitat i punteria impecables i també feia simples trucs de “màgia”. Es podia dir que era un Gnom amb forces “llums”.

Es va convertir en un gnom prou sociable entenent que es “menjava” les hores construïnt andròmines. Feia la feina quan tocava i se'n solia parlar bé. Si ve és cert que tenia un “taran·nà” festiu i amigable, també val a dir que era força timidot, si no estava a gust desapareixia del no res sense que ningú se'n donés compte a reparar alguna de les seves andròmines o a inventar-ne una de nova, però un cop el coneixies era un “tros de pa”.

Era força prudent i es solia pensar força les coses tot i que de tant en tant tenia alguna sortida lleugerament perillosa, no per això menys premeditada, no solia posar-se en problemes, és més, de fet era més aviat cobard davant baralles o conflictes bèlics, això li va portar problemes els últims mesos abans de la criogenització.
Tot va ser degut a l'arribada dels deus malignes a Mirathil, va esclatar una gran guerra que es veia molt crua i van decidir crear un pla de repoblació del pla material un cop rovagug hagués marxat, el primer pas era soterrar la ciutat de Shimagata per què quedés amagada a ulls de’n Rovagug i formar a un equip de voluntaris, amb aparentment poca tendència a corrompre's amb facilitat, de cor pur i coneixements útils, colocats en 6 càpsules de criogenitsació. En maskofius no si havia presentat en un principi, però el seu germà estava molt malalt i si et sumaves al projecte et donàven una bona suma de diners i ell els va fer servir per pagar les cures i medecines del seu germà (Motiu pel quall van considerar que era un bon candidat pel projecte). L'objectiu era repoblar la terra un cop els deus malignes haguéssin acabat amb tot el conegut i haguéssin abandonat Mirathil, o el que quedés d'ella.

En Maskofius va ser criogenitzat amb 65 anys.