June
June
Humana · Murri
Interpretada per gpages
La June és una noia jove, de 16 anys, de cabells rojos intensos i recollits en una trena desendreçada. Té la pell clara i esquitxada de pigues. Té uns ulls marrons, grans i vius. El seu somriure és fàcil i entremaliat. Transmet confiança en ella mateixa. És de fisonomia àgil i vesteix roba senzilla. Porta una armadura de pell amagada sota una camisa blanca, uns pantalons bombatxos de color marró, una capa fosca i un mocador negre al coll. A la cintura li penja una espasa curta, una petita ronyonera i a l’esquena una motxilla allargada. Al coll li penja un medalló amb una branca de farigola gravada, que era de la seva mare. Té un posat despreocupat i juvenil.
Rerefons
La June va néixer a Cingle de Torag, una petita vila situada a la regió de Terragris.
Va ser la petita de set germans d’una família humil.
La seva primera infància va estar marcada per la desgràcia i la mort, ja que, al poc de néixer, va perdre els dos germans grans i la família va quedar esquerdada.
La mare va resistir com va poder, cuidant els més petits, mentre que el pare, atrapat en l’alcohol i la frustració, es va tornar absent.
El tercer germà, en Jadon, qui havia viscut el trencament de la família, quan tingué edat, abandonà Cingle de Torag i es va fer mercenari. Va marxar abans que la por i la desgràcia acabessin també amb ell. Poc després, la mare va emmalaltir i morir, i el pare, incapaç de mantenir la família, va deixar els fills en un internat a Karthimar, on la June va viure entre els 6 i els 13 anys amb els seus tres germans restants.
En anar creixent, els germans grans anaren abandonant l’internat i construint les seves vides aquí i allà… i a poc a poc la June s’anà quedant sola.
Va créixer sentint l’absència de tot allò que havia conegut i estimat. Amb cada germà que marxava, amb cada llit buit a l’internat, sentia com el món es reduïa a un espai fred i silenciós.
L’únic vincle amb la seva família, almenys amb un dels seus germans, era un misteriós suport que arribava de manera indirecta: alguna vegada havia sentit com el personal de l’orfenat comentava que un tal Jadon havia enviat diners per a invertir a menjar, roba o llenya, perquè l’internat tingués prou recursos.
La June mai no va rebre cap missatge del seu germà, però sentir aquests comentaris li feia saber que algú, en algun lloc, encara es preocupava per ella.
Quan va fer 13 anys, l’internat es va quedar completament buit per a ella. Aquella nit, mirant les parets desgastades del dormitori, va decidir que no podia esperar més. Ja no quedava ningú que la protegís, ningú que l’obligués a quedar-se. La por i la nostàlgia es van barrejar amb un inesperat sentiment de llibertat. Amb una motxilla petita, roba gastada i el record dels rumors sobre Jadon, la June es va escapar de l’orfenat sota la llum de la lluna, deixant enrere les teulades del lloc on havia crescut.
La fugida, però, no va passar desapercebuda. Els cuidadors van despertar l’endemà i van alertar els guardes locals; la June es va veure obligada a aprendre ràpidament a amagar-se, a sobreviure i a confiar només en les seves pròpies habilitats. Aquesta experiència la va marcar profundament: la desconfiança envers els desconeguts i la determinació ferma de trobar Jadon es van convertir en la seva brúixola moral.
A mesura que viatjava pel món, la June començà a sentir rumors sobre el parador del seu germà. Cada poble on arribava, cada hostal o mercat, preguntava discretament sobre mercenaris que havien passat per allà.
El record dels comentaris sobre Jadon i els seus enviaments secrets continuava guiant-la: encara que mai no havia rebut notícies directes, sabia que ell l’estava cuidant des de la distància, assegurant-se que no li faltés res.
Tot això va germinar a l’interior de la June i la cerca d’en Jadon, així com la protecció silenciosa del germà, va donar forma a la seva personalitat: independent, resilient, però amb un cor que encara confia en aquells que mereixen la seva lleialtat.
Els rumors la van portar de Kathimar a Darum, on va descobrir que el seu germà havia creat una companyia de mercenaris que finalment havia fet fallida.
D’allà va continuar cap a Escalvadasia, on va escoltar el seu nom murmurat en una taverna de mala mort, entre borratxos i apostes clandestines. Aquells rumors no donaven més informació que un petit fil que la conduïa cap al sud. Algú havia sentit que Jadon havia rebut una missió a una vila propera a Sotacor. Amb aquesta única pista, la June va decidir embarcar-se com a polissó, a un vaixell de mercaderies, l'Ancora Errant.