Agros

Naixement

Una nit de tempesta, als afores de Port blanc, una dona atlètica, pèl-roja i de posat noble, lleia a terra, cridava de dolor mentre donava a llum, al seu costat estava el seu estimat, un home pàl·lid amb els cabells llargs de color negre i vestit amb roba d'una altra època.

Els llamps i trons no paraven de sonar, fent que els crits de dolor d'ella es perdessin en l'aire.

No va ser fins que la tempesta va amainar, que com un senyal, Korvo i Kara van portar al món a un nadó pàl·lid amb els cabells foscos, un nadó que va rebre el nom d'Agros, un nom que representava els esforços dels mortals.

Primers anys

Quan l'Agros va començar a gatejar, el seu pare va desaparèixer sense deixar rastre, només sabia dues coses d'ell, les dues explicades per la seva mare, el seu nom; Korvo i que no era un humà, sinó un vampir encara que la seva mare no sabia que li podia haver passat al seu estimat, no volia descuidar al seu fill, així que ella sola es va fer càrrec d'ell.

El va criar a la finca familiar, situada als afores de Portblanc, un lloc tranquil on convivien amb altres famílies que la seva mare coneixia des de feia temps.

S'a mare era una persona amb cert grau d'importància a Portblanc, en el seu moment va ser una de les millors espadatxines d'allà, fins i tot va crear un estil de lluita únic, un fet especialment per caçar criatures feèriques i màgiques.

Al principi Agros va créixer de manera normal, va fer amics i va viure com un nen humà, malgrat que en ser un Dhampir tenia trets poc comuns a un humà, per sort la seva mare va atribuir la seva pal·lidesa i els seus ulls vermells a una malaltia crònica, però aquella mentida no es podria sostenir per sempre, i tot es va torçar quan Agros va arribar als tretze anys...

Entrenament i identitat en perill

Quan Agros va complir els 13 la part del seu metabolisme de vampir es va activar, provocant que envellís més lent que la resta d'amics humans, per mantenir tot en ordre i no alertar a cap possible amenaça cap al seu fill, Kara va prendre decisions dràstiques, va començar a fer una educació privada a la finca, i li va prohibir a l'Argos que es deixés veure, per justificar la seva absència va dir a tothom que l'estat d'Agros era crític i que havia d'estar aïllat.

Aquest fet va despertar en Agros un rebuig cap a totes les criatures Màgiques o diferents de les races "bàsiques" com els humans o elfs, aquest rebuig va arribar a tant que la seva part, vampira li despertava aquest sentiment, ja que Agros va començar a veure a les criatures no màgiques com pures i valuoses, perquè tot el que aconseguien era amb el seu esforç, en canvi, des del seu punt de vista els mags o criatures màgiques no tenien el mateix valor, pel fet que ho tenien més fàcil.

Però la seva mare no va perdre el temps durant els anys que Agros va estar aïllat, anticipant que probablement eventualment el seu fill voldria explorar el món i potser trobar respostes sobre el seu pare, va començar a ensenyar-li el seu estil d'esgrima, l'anomenat Dansa solar o Dansa del sol.

Últims anys a la llar

Quan va complir els 19, el seu cos ja s'havia adaptat, fent que el seu aspecte fos el d'un noi de divuit anys, els seus trets s'havien afilat i les seves orelles s'havien tornat una mica puntegudes, la seva mare ja li ho havia ensenyat tot sobre la Dansa solar i poc més li podia ensenyar.

Els dies passaven, durant el dia Agros passava l'estona ajudant o entrenat amb la seva mare, a la nit sortia i explorava Portblanc i els seus voltants, sempre des de la foscor.

Va ser poc abans que l'orfenat de les afores sofris un atac, quan la seva mare li va entregar un paquet embolicat, un regal pel seu 19 aniversari, dintre Agros va trobar l'armadura que la seva mare feia servir en els seus anys com espadatxina, junt amb la seva arma predilecta, un estoc amb la fulla de plata amb el protector simbolitzant un mussol, l'emblema del seu pare. Mentre Kara entregava aquest regal al seu fill li deia: -"Fill meu, sé que buscaràs respostes, sé que exploraràs el món... i estic segura que et convertiràs en un gran home, és per això que t'he de deixar volar, només vull que sàpigues, que sempre estaré aquí, per tu..." "Així que no t'oblidis de la teva mare, entesos?"

Tots dos van riure, i es van abraçar sabent que segurament no es tornarien a veure en molt de temps, així que van gaudir aquell moment i tots dos el van allargar fins que els seus braços van començar a sentir-se cansats...

Començament de l'aventura i trobades curioses

Aquella mateixa nit, Agros es va preparar amb tot el necessari, i acomiadant-se de la seva mare va sortir de la finca, va pujar als sostres dels edificis per on va anar saltant, fins que va sentir un fort soroll, es va apropar, descobrint que una part d'un orfenat, havia sigut destruïda, al principi no entenia que havia passat, fins que una olor única el va fer girar, era una olor estranya, l'única paraula que li va venir al cap era... Addictiu...

No li va costar gaire trobar d'on provenia aquesta olor, venia d'una noia, amb els cabells foscos, que corria, fugint de l'orfenat, Agros es va adonar de com un corb la seguia de lluny i juraria que va veure com durant uns segons els ulls del corb canviava de color.

Aquella trobada va despertar l'esperit aventurer d'Argos, que ajuntat amb l'olor que desprenia la noia no li va deixar més opció que seguir-li el rastre...

Va seguir-la per diversos llocs fins a arribar a Darum, on li va perdre el rastre, però això no el va desanimar, al contrari va provocar que Argos se sentís motivat, emocionat i que el seu esperit d'aventura creixes encara més.

Actualment

Va arribar a Darum, on just havia estat un enfrontament contra un diable, s'està acostumant a la ciutat, a la vegada que continua la recerca de la noia misteriosa, a part que els seus estalvis s'han anat acabant per o que li condeix trobar una feina, va provar amb els Nouvides, però no va tenir èxit, així que investigant va trobar una altra companyia, una que semblava haver estat a tots els esdeveniments catastròfics de la ciutat, la Companyia del lliri...