Loren Ipsum
Loren Ipsum
La pintora muda
Gnoma · Barda
Jugada per Isi en 4 partides
Si veus a 50 persones a una taverna, serà la que cridi més l'atenció a simple vista, o, com a mínim, serà la seva intenció: una gnoma diminuta amb dues cues de cabell rosa gairebé més grans que ella, ulls com plats i un pinzell gegant penjant-li a l’esquena com si fos una llança pintoresca. Vesteix amb robes tacades de mil colors, com si hagués esclatat un carnaval sobre seu. Quan arriba als llocs no saluda amb paraules, sinó amb gargots ràpids a la sorra, dibuixos a l’aire o fent cares i gestos estranys. És muda, sí, però això no vol dir que porti el silenci, intenta fer la seva presencia el més sorollosa possible.
Història de rerefons
Loren va néixer a Escalbadàsia, una ciutat del sud famosament caòtica, al marge de les imposicions de l'Imperi de Sepròlia. Allà, la seva família (els Ipsum) regentaven una escola de cal·ligrafia i arts, l’Estudi Silenciós. Era una nissaga d'artistes, poetes i falsificadors, tot sovint tot a la vegada. Era un lloc on la paraula tenia més pes que l’or o l’espasa.
Però irònicament, la Loren va néixer sense veu. En un entorn on tot girava al voltant de l'expressió oral i escrita, això va ser tant un problema com un escàndol. Les parets de casa seva van convertir-se en murals plens de pintura, sovint sense l'aprovació prèvia de ningú. La seva mare, fascinada, la va protegir tant com va poder. El seu pare, en canvi, només veia un obstacle. I el seu germà, Plenior, va ser el causant de que ara la Loren sigui en un vaixell rumb a Darum, on s'allistarà a la Companyia del Lliri.
En Plenior era el fill obedient, l'hereu del negoci, un geni de la retòrica i el frau subtil. Quan va descobrir que la seva mare volia deixar-li la direcció de l’estudi a la Loren, ho va considerar una humiliació. La traïció fou discreta i cruel: va falsificar un manifest de l’estudi en què s'acusava a la Loren de desviar diners i vendre secrets familiars als clans rivals. El pare no va dubtar ni un segon. La mare va morir poc després, d’una malaltia. I la gnoma va ser expulsada sense perdó ni dret a tornar.
La Loren va aprendre a pintar per menjar, a fer somriure borratxos a canvi d’un lloc on dormir, i a disfressar el dolor amb colors cridaners. Però també va descobrir que, amb prou gestos i art, podia influir les emocions i fer ballar a la gent sense que sabessin per què. I amb el temps, està aprenent a fer-ho servir en combat, pintant l'aire amb el seu gran pinzell per inspirar aliats i desmotivar als enemics.
Ara, s’ha allistat a la Companyia del Lliri, potser perquè Darum és prou lluny d’Escalbadàsia, o potser perquè espera tornar-hi un dia. No per venjança, ja que ella no vol sang. Vol pintar un quadre sincer que exposi tot el que va passar, vol justícia, però encara no és el moment. Vol que tothom sàpiga què va fer Plenior, sense haver de pronunciar ni una sola paraula.
Vol que el món ho vegi. Vol que Plenior ho vegi. I, com a bona artista que és, vol que mai més ningú oblidi qui és Loren Ipsum.