Sir Nod Gorcole

Sir Nod Gorcole és un detectiu privat de la ciutat de Darum, des de ja fa més de 100 anys. Després d'anys de compaginar els seus casos amb l'assessoria als Escates Negres, i sobretot després que la seva dona Màrgaret li digués que ja estava gran per seguir perseguint criminals als carrers, ha decidit sortir a buscar una mica d'acció abans de jubilar-se.

Rerefons

Nascut a Selvària fa gairebé 200 anys, quan era petit els seus pares van emigrar amb ell cap a Sepròlia, juntament amb uns quants tortugans més del mateix clan, ja que la vida a la península era massa salvatge per i perillosa pel seu gust.

Després de voltar per diferents pobles i ciutats de la costa, uns pocs van aconseguir establir-se a Darum. Guiat per un alt sentit de la justícia, en Nod va acabar allistant-se a l’acadèmia de la Guàrdia dels Escates Negres. Poc a poc però va descobrir que detestava la violència, tot i que sí que va despuntar en resistència i intel·ligència. De fet, gràcies a aquestes aptituds va aconseguir accedir a la unitat com a guàrdia de la ciutat. Com a guàrdia, sovint acompanyava els tinents i els sergents, aconsellant i creant estratègies per acabar amb les bandes criminals que ploriferaven per la ciutat i els voltants. Tal va ser el reconeixement que va guanyar que el capità li va atorgar el títol de "Sir" honorífic. Poc temps després però, va adonar-se que realment detestava ser guàrdia, i la violència que comportava. Va ser així com va abandonar el cos molt jove, i va decidir obrir el seu despatx de detectiu privat, tot i que sempre va seguir assessorant de tan en quant als Escates i inclús al consell del Govern de Darum.

Després de resoldre casos durant més de 100 anys i casat amb la tortugana Màrgaret, va decidir que era el moment de jubilar-se. Un dimarts, sopant patata i mongeta bullida, va decidir explicar-li a la Màrgaret. Ell se'n va alegrar molt i li va mig etzibar que ja era hora, que ell ja era massa gran ja per anar pels carrerons perseguint criminals. Aquest comentari però va tocar os, i tot i tenir la jubilació a tocar, sempre busca excuses per seguir amb la seva tasca de defensor del bé i la justícia.

Personalitat

És optimista i amb un gran sentit del deure i el bé, però ja és gran i es queixa constantment. També sordeja i sovint malinterpreta la informació dels altres o crida massa quan no toca. Sempre té curiositat per destapar alguna cosa o investigar algun estrany succés recent, de manera que poc a poc va posposant la seva jubilació una mica més.