Thortrek

THORTREK:

En Thortrek era un nan de Lliri Baix, concretament del bell mig de Lliri Baix, vivia a la segona planta d’una una petita caseta que hi havia en una zona bastant cèntrica. Va tenir una infància prou dolça, el seu pare era l'arxiver de l’ajuntament del poble, i la seva mare tenia un petit taller on treballava la pedra, ja fos tant per fer material per a estructures o bé més artísticament. En Thortrek va dedicar-se a aprendre el negoci de la seva mare, ja que el del seu pare li semblava d’allò més aborrit, no entenia com el seu pare podia passar tantes hores assentat davant d’una cadira remenant papers i escrivint coses. Durant l’adolescència i per presumir davant dels seus amics, va arribar a partir vàries pedres a la feina, amb el front! En aquell moment, també va començar a sentir una forta devoció per Mandaekkara, que venia ja dels seus pares, i així va ser quan també va començar a instruir-se com a paladí de Mandaekkara. Va seguir treballant de picapedrer durant forces anys, fins que, al morir el seu pare, se li va demanar que agafés ell el lloc d'arxiver que aquest ocupava i ell ho va acceptar per provar. Quan portava 3 anys, i ja fart de treballar en una cadira, van patir l’atac d’una escolopendra gegant en la qual van lluitar varis membres del poble i alguns van ser ingerits per la bèstia. En Thortrek va donar el cop final des de dins de l'escolopendra finalitzant així amb el combat.

Amb intenció de descobrir, perquè havien sigut víctimes de tal “aberració” van acabar fundant “LA COMPANYIA DEL LLIRI”, i se’l va escollir a ell com a líder, tot i que ell no li feia molta gràcia, ja que la seva afició era anar al bar a beure i jugar algun que altre joc de taula, però tampoc s’hi va negar.

Durant els següents mesos, va estar exercint de líder de la companyia, però… no era precisament el tipus de lider que guia a la resta o pren decisions importants, més aviat es limitava a donar la cara per la resta de membres i les seves accions (algunes de ètica o resolució qüestionable) i seguir treballant activament per la subsistència i la prosperitat de la companyia i les seves investigacions.

Durant aquest temps va viure situacions difícils, amb múltiples humiliacions ocompanys caiguts en batalla al seu costat, com per exemple lluitant durant els fets de l’atac a la ciutat, on alguns membres de la companyia van lluitar contra un mag que va estar a punt de provocar un desastre a la cuitat de Darum.

Després que la companyia del lliri salvés la ciutat de l’atac, en Thortrek va ser cridat a judici per respondre davant els actes de la Companyia, tot i que havien salvat la ciutat.

El dia del judici, un cop allà, se’ls va acusar d’una gran quantitat de delictes (la majoria certs, tot i que per una bona causa...normalment) dels quals ell en va negar la majoria. Tot i això va ser condemnat a mort i tancat al castell de Dàlia Von Stein.

En aquell castell, en Thortrek i alguns companys, van aconseguir escapar-se del calabós amb indicacions de l’antic governador de Darum per tal de dipositar una escata a la font de dalt del castell per enderrocar l’actual governadora, Dàlia Von Stein, una drac que podia adoptar forma humana, i van fer voltes fins a acabar en una terrassa del castell, on es trobava la font, i en dipositar l’escata, de cop el cel es va tornar fosc i va aparèixer Dalia en la seva forma de drac. Allà van tenir un combat dur on cada cop apareixerien més i més llamps verds i mortífers fins que una companya, els va indicar que “ Per acabar am el ritual heu de tocar el segell màgic de dins la font”.

Després d’uns instants més de combat, en Thortrek va començar a córrer cap a la font, ara, amb una aigua verda i àcida, la qual es podia intuir que degut a la seva alta acidificació, ara era altament corrosiva i tòxica, però tot i això, no s’ho va pensar dos cops abans de llençar-s’hi de cap, amb la ma per davant, per tal d’aturar aquella llampegant massacre. En Thortrek no pensava que li podria fer tant mal, i un cop a dins, li va començar a cremar la pell, però insistent fins al seu últim alè, va estirar la ma per tal de tocar així el segell màgic del mig de la font, i així va ser. En els seus últims pensaments, i abans de morir, Thortrek va sentir calma, ja que confiava plenament en el poder i esperit dels seus companys de cara a derrotar la Dàlia i buscar les respostes que podrien fer d’aquella regió de Mirathil, un lloc de pau on diferents races podrien viure sense la inevitable corrupció que hi havia en el seu món en aquell moment. Els seus últims pensaments van ser: “Prosperitat per la companyia del Lliri, actueu sempre pel bé i que la meva mort sigui honorable als teus ulls, Mandaekkara. Cuida’ls tant com te’n has en cuidat de mi.”