Algimantes

Personlitat i creences

Algimantes és profundament arbitrari, ell mira per sobre de tot el seu benefici personal. Creu en la llei del més fort, i també en les normes de la naturalesa, pel qual no intervé en el seu curs natural. Això es tradueix en el fet que no ajudarà a ningú que estigui en perill o en qualsevol dificultat, a excepció que aquesta ajuda li pugui beneficiar d'alguna manera. Això no significa que Algimantes sigui una persona cruel ni molt menys, ell no desitja el mal a ningú ni gaudeix amb ell, però si es dona un episodi com aquest el veu com un factor fora de la seva incumbència. De totes maneres no és cap monstre, i si es topa amb una situació d'injustícia màxima pot arribar a intervenir desinteressadament, el seu codi moral malgrat que petit és existent.

Pel que fa la creença, ell mateix es considera seguidor de la Fe Verda, però més enllà dels seus vincles amb la naturalesa la seva conducta no es relaciona del tot amb aquesta creença. També es presenta com un pacifista, però realment en té poc d'això, i l'utilitza per evitar conflictes directes amb la seva persona. Finalment, s'ha de dir que la seva màgia se centra en les il·lusions i l'engany, i ell se sent poderós enganyant amb la seva màgia als que li porten la contrària, ja sigui creant il·lusions per espantar-los o altres travessures.

En l'àmbit ideològic, el mag rebutja el sistema econòmic i polític feudalista, i sent bastant repulsió cap als nobles, burgesos, i en general cap a qualsevol que visqui amb comoditats mundanes, ja que ell creu que la veritable connexió es troba entre l'ésser humà i la natura, i no amb la vida de ciutat. També creu que la veritable felicitat es troba en el fet de ser més poderós que la resta, perquè aquesta condició atorga prestigi a la persona en qüestió.

Història anterior a l'arribada a la Companyia

Origens

Algimantes va néixer a Darum en el si d'una família noble i aristòcrata de gran prestigi, la Casa de Montagur. Aquesta família va aconseguir gran part de la seva fortuna gràcies a l'Aliança dels Tres Rombes, una associació de famílies poderoses que finançaven i promovien l'esclat de guerres per poder traficar amb armes. Quan era encara un nadó va aixecar telepàticament les mantes del seu llit, pel qual els seus pares el van anomenar "Algimantes", però el seu nom original era "Guimé". La seva infància va ser difícil, ja que donat el seu prodigi en les arts màgiques altres membres de famílies poderoses de l'associació el van acusar de ser el fill del maligne. Els seus pares, els quals en un inici van admirar el seu prodigi màgic, van acabar abandonant-lo al bosc per representar la vergonya de la família. Per aquesta raó ell sempre utilitza el nom d'Algimantes, que és la representació de la part màgica de la seva personalitat. Algimantes durant molt de temps va tenir una imatge difuminada respecte a aquesta etapa de la seva vida, ell recordava el seu nom i cognom, i evidentment sabia que la seva família l'havia abandonat, però no se'n recordava de com era la seva família.

Abandonat al bosc amb sis anys, va ser acollit per un circ ambulant conegut com "El Circ de les Meravelles". El director del circ, en Mag Magníficus, va sentir la seva màgia, i el va utilitzar durant 15 anys de la seva vida, recorrent tot Gorumor i fent espectacles amb telecinesis, i creant il·lusions als espectadors com fantasmes, monstres i bèsties de tota mena. Malgrat tot això, Algimantes es va sentir usat, i va decidir marxar als 21 anys i viure per la seva conta. El domador del circ, el Gran Khan, va manar a les seves bèsties per matar-lo en represalia, però ell va generar una imatge d'una bèstia més gran als seus caps, pel qual les bèsties es van retirar atemorides.

Vida Rural

Algimantes va agafar bastant d'odi a la vida en societat, ja que totes les persones amb què s'havia relacionat l'havien tractat pèssimament. Va retornar al bosc, on va canalitzar tot el seu odi, i juntament amb l'ambient natural va desenvolupar la seva filosofia: la raó per la qual tothom li tractava malament era per enveja, perquè ell era un prodigi en la màgia. Per tot això va veure el seu poder com motiu d'orgull, i a la naturalesa com l'única forma de vida pura, i mitjançant la seva essència va basar el seu pensament, màgia i dieta. Durant quatre anys va viure estrictament del que li donava la naturalesa, com fruites, llavors, i sorprenentment fulles, ja que va agafar l'hàbit de menjar-les. Va perfeccionar les seves tècniques i va seguir la seva tranquil·la vida, fins que amb 25 anys es va veure amb la força per reinserir-se en la societat i demostrar els seus nous poders.

Retorn a la Societat

Durant cinc anys Algimantes va anar de poble en poble i de ciutat en ciutat fent espectacles amb la seva màgia, però aquesta vegada no sota la direcció d'un circ, sinó de manera individual, el que significava que el 100% dels ingressos serien per ell. Va aconseguir demostrar el seu talent a tuts els ciutadans del Ducat de Darum, i qualsevol que li portava la contrària acabava espantat, ja que el mag li generava il·lusions d'esperits i monstres a les seves ments en forma de venjança. Però finalment es va cansar d'aquesta nova vida, i en un moment indecís de la seva vida va rebre la notícia que a la capital, la Ciutat de Darum, el seu antic circ havia sigut destruït durant un espectacle, perquè la mare de les bèsties que utilitzava el Gran Khan va anar a rescatar a les seves cries. També es deia que La Companyía del Lliri va aconseguir que la bèstia es retirés amb les seves cries, i van arrestar al Gran Khan, evitant moltes víctimes mortals (Missió 37). Això li va donar una idea a Algimantes, s'uniria a la companyia amb l'esperança de conèixer i combatre amb éssers molt poderosos, i així posar a prova el seu poder màgic.

Arribada a la Companyia

Després d'un llarg viatge, Algimantes va arribar a la capital, que mai havia estat. Quan va arribar a la Seu del Lliri es va trobar que tots els membres estaven reunits escollint qui seria el nou líder. Però la cerimònia es va veure interrompuda per un membre de l'agència tributària posant de manifest el deute de la companyia. Per sort, es va presentar l'oportunitat de competir en uns Jocs d'Hivern i amb el premi pagar el deute. Es van crear sis equips de cinc per augmentar les possibilitats de victòria, i a causa de l'alta demanda pel moment crític que vivien van acceptar a Algimantes ràpidament com a membre de ple dret de la companyia.

Ell va jugar en l'equip verd, juntament amb Elrond i en Brot, el líder dels verds, però no van poder participar en els jocs del matí perquè van rebre la notificació de La Companyía dels Tres Cargols que sis membres de la Companyia del Lliri havien estat segrestats, i que per recuperar-los havíem de o bé no participar en els jocs o bé pagar-los el premi si guanyaven. El grup amb ajuda del detectiu Cannas van investigar primer pel clavegueram i després pel bosc, fins que van arribar al campament dels Tres Cargols. Allà Algimantes es va fer passar pel capità, i va aconseguir treure tota la informació necessària. Resulta que tot era mentida, no havien segrestat a ningú, i ho van fer a veure si els podíen enganyar. Això va generar un profund odi d'Alfimantes cap als membres dels Tres Cargols.

Als jocs de la tarda, Algimantes va competir amb Sven Svdivision, el Mestre Lynn, la Naiara, en Yatres i molts altres en un laberint amb un minotaure dins, per veure qui sortia abans. El mag amb ajuda del seu enginy i de les seves habilitats per evadir les trampes va ser el primer a sortir del laberint. Després quan tots van sortir es va donar la batalla final contra el minotaure, on Algimantes va contribuir en gran manera a la seva derrota. Finalment, va aconseguir 5 punts, sent l'exponent més gran del seu equip, que va quedar en quarta posició.

Aventures amb la Companyia

Amb la seva gran actuació als Jocs d'hivern, Algimantes va consolidar el seu estatus d'afiliat a la companyia. Malgrat això, a causa de la seva naturalesa excèntrica, no es va relacionar massa amb altres membres. Un bon dia ell estava a la Seu del Lliri juntament amb el semi-orc Sothus, la semi elfa Sanniang Hu i l'huma Malachite de Constantinapolitània, quan de cop van rebre una carta del ferrer Pasqual, per l'encàrrec d'una missió (Missió 68). Quan es van presentar a la ferreria d'en Pasqual, i després de tenir problemes amb el guàrdia de l'entrada, van reunir-se amb ell. En Pasqual els va encarregar l'entrega d'un regal per una festa que celebrava el Baró Ryandal al barri dels Tres Turons, on acudirien les famílies més poderoses.

Una vegada van conèixer al Baró i van entregar el regal, van ser invitats a la festa al seu palau, però per la desgràcia del Baró aquests quatre van causar bastant rebombori. Algimantes en concret va descobrir que la família de Montagur hi era present a la festa, i va causar un escàndol intentant preguntar als seus pares perquè el van abandonar, pregunta que els seus pares van ignorar i van dir que no el coneixien de res. Aquest fet va provocar l'odi d'Algimantes cap a la seva família.

L'Equip dels quatre van tenir una batussa amb un dels cambrers, i per la seva culpa el Baró va castigar al cambrer a 50 fuetades a les catacumbes del palau. Com se sentien culpables, van infiltrar-se a les catacumbes a ajudar-lo, i Algimantes va veure la situació com una oportunitat per investigar sobre la seva família. Una vegada a les catacumbes, el mag es va disfressar amb màgia del Baró per ordenar al botxí que deixés de maltractar al cambrer, però aquest no el va creure a causa de la seva pèssima actuació, pel qual Algimantes es va veure obligat a adormir-lo amb màgia. Després d'alliberar al cambrer i curar-lo, van investigar els manuscrits de la zona, i van descobrir que tant el Baró, com la Casa de Montagur, com la resta de famílies poderoses de la festa van pertànyer a l'Aliança dels Tres Rombes, una associació de famílies poderoses que finançaven i promovien l'esclat de guerres per poder traficar amb armes. Amb això l'odi d'Algimantes cap a la seva família va créixer.

Més endavant van portar el regal a la sala principal, on el Baró el va mostrar a tothom. Es tractava d'una armadura de gran poder. En aquell moment el Baró de Ryndall va proclamar el retorn de l'Aliança dels Tres Rombes, i un instant després es va sentir un soroll horrible des de les catacumbes. El Baró va ordenar als quatre membres que investiguessin, i després de passar per una sala secreta es van topar amb una abominació, creada a partir de la carn i els òrgans dels cadàvers i presoners de les catacumbes. Es van enfrontar a la bèstia, enfrontament on Algimantes va fer el ridícul, i no va morir de miracle. Malgrat que tots quatre van aconseguir matar al monstre, i li van treure un estrany colgant vermell. Finalment, van acordar amb el Baró acudir en qualitat de mercenaris a les guerres que generi l'Aliança dels Tres Rombes, però en secret tots quatre tenen l'objectiu d'acabar amb aquesta aliança i matar al Baró.