Missió 122: El niu dels Kruthiks

Entrada extreta de la correspondència personal de Nel Ombraclara amb la seva mare:

Estimada mare:

Per fi s'han posat a prova la meva valia i el meu coratge... No com Ella desitja, per desgràcia.

La Cooperativa de Pagesos de Pratsplans va sol·licitar (un altre cop) l'ajut de la Companyia. Juntament amb en Grosth, en Zek, l'Alambí Consurgens i l'Elrond, em vaig dirigir cap a les granges de Pratsplans per obtenir-ne més detalls.

Mentre caminàvem pels carrers de Darum, ens vam trobar amb dos membres del Nucli Darumià, una organització de 'gent preocupada per la seva comunitat'. Remugaven alguna cosa sobre fer fora als dimonis amb banyes i cua. Vam intercanviar unes paraules amb ells, però de seguida els vam deixar enrere. És ben sabut per tots que, després d'una escaramussa amb el Nucli Darumià, alguns mercenaris del Lliri han aconseguit que un vaixell ple de refugiats tieflings faci port a la ciutat.

En arribar a Pratsplans, ens vam dirigir cap a la granja d'en Marçal Pastanaga, l'actual president de la Cooperativa. Sí, el mateix que em va menysprear al Festival de l'Escuma. No vaig passar per alt l'emblema del Nucli Darumià que lluïa amb orgull sobre el pit de la seva granota de pagès. Tanmateix, l'encàrrec que ens va encomanar no tenia res a veure amb els refugiats tieflings: alguna cosa estava acabant amb el seu bestiar.

Seguint la direcció que ens indicava el senyor Pastanaga, ens vam apropar al cadàver d'una vaca que es podria sota el sol enmig del camp. La meitat del seu cos havia estat seccionat a força de talls i no es trobava per enlloc. Un rastre de sang, vísceres i solcs ens va conduir fins a una muntanya de terra, com si algú hagués estat excavant en aquell indret.

En Grosth es va separar del grup per interrogar a en Tomatot, el veí i principal competidor d'en Marçal Pastanaga. Mentrestant, en Zek va fer un forat a la muntanya de terra i va trobar l'entrada d'un túnel subterrani. Quan en Grosth es va reunir amb nosaltres, ens va explicar que en Tomatot i la seva dona havien sentit sorolls esgarrifosos de nit i que la seva filla havia vist alguna cosa movent-se pels voltants del vell pou.

El següent pas va ser inspeccionar el túnel. Vam escollir a en Zek, que era prou menut i l'únic capaç de veure en la foscor –quan es treu l'estrany artefacte que ell anomena 'ulleres de sol'–, per dur a terme la inspecció, arran de la qual vam deduir que es tractava d'una plaga de kruthiks, uns monstres amb aparença d'insecte que fan cau sota terra.

Com que l'Elrond, en Grosth i jo no hauríem cabut pel túnel i separar-nos no hagués estat assenyat, tot l'escamot ens vam dirigir cap al pou. Aquest feia temps que estava sec i la corda que penjava de l'arc de fusta no semblava gaire segura. Per fortuna, el senyor Pastanaga ens n'havia donat una de nova.

En Zek, en Grosth i l'Elrond van baixar sense cap incident fins al forat que s'obria a mig aire a la paret del pou. Jo vaig relliscar, però, gràcies als reflexos i la força de l'Elrond, no vaig patir cap dany. El tenia per un borratxo, mare; ara estic en deute amb ell. I no en soc l'únic: l'Alambí també va caure, amb tan mala sort que va perdre la seva vara. Mai sabrem de quina màgia estava imbuïda.

D'aquesta manera, tots cinc vam entrar al niu dels kruthiks, una xarxa de cavernes i túnels excavada sota terra. Guiant-nos pels ulls d'en Zek i la llum tènue d'una llàntia, vam recórrer el cau dels monstres, exterminant a tots els que ens vam creuar. Els braços em tremolaven mentre brandava l'espasa, tacada amb la sang àcida de les criatures. Era la primera vegada que el meu acer tastava la carn d'un enemic.

Finalment, vam arribar a una caverna plena d'ous i cries. Allí, ens vam haver d'enfrontar a un gran nombre de kruthiks joves i adults. L'Elrond va quedar inconscient i en Grosth va ser ferit. Malgrat tot, semblava que encara podíem remuntar... Però, de cop i volta, es va produir un gran terrabastall: la reina dels kruthiks venia a defensar les seves cries.

Com que l'Alambí protegia a l'Elrond amb les seves dalles i jo lluitava contra dos kruthiks joves, en Grosth i en Zek van fer front a la reina sense el nostre ajut. Aquesta va estar a punt de deixar a en Grosth fora de combat, però La dama de les tombes encara no havia d'endur-se el seu esperit i, amb les seves últimes forces, el bàrbar va ferir de mort a la temible criatura. Em vaig quedar bocabadat. Nostra Senyora en faria un gran servei, d'algú tan ferotge i amb tant d'aplom com ell.

Quan la reina va caure, la resta de kruthiks van fugir per no tornar mai més.

Ara, quan t'escric aquesta missiva, torno a ser a la seu de la Companyia. Amb les closques dels kruthiks i les restes de la cota de malla –les urpes dels monstres l'han deixat tota escantellada–, he manat que em fabriquin una armadura de quitina.

Que La Parca et beneeixi, mare, i et guardi sempre,

Nel