La Companyia del Lliri · Diari de missions
Missió 129: Els Gladiadors del Lliri i l’Amfiteatre Clandestí de les Arts Marcials
Jugadors: Bram Minàura, Mardak, Nit, Nimura Tanzoo, Stolas, Petri
Diari de missió del Lliri, entrada 129 - 11 d'octubre de l'any 3 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum.
Un matí d'un diumenge qualsevol a la Seu de la Companyia
Passen pocs minuts de les deu del matí de diumenge. Molts mercenaris de la Companyia del Lliri eren fora per la ciutat i la rodalia aprofitant aquest dia lliure; d'altres enllestien alguna missió senzilla; i més dels que caldria admetre eren fent el ronso als dormitoris. Però a la taverna de la Seu hi havia quatre mercenaris prenent unes bones copes matutines.
En Nimura Tanzo somiquejava, borratxo, mentre en Mardark l'intentava animar sense èxit. El mes passat, durant la remenuda aventura en la qual molts dels membres de la Companyia del Lliri es van veure involucrats per culpa dels minairons, en Nimura va perdre un braç enmig d'un combat amb una escolopendra. Aquest fet el pertorba i fins i tot li fa qüestionar la fe que professa per Auri.
Unes taules més enllà, la Bram Minaura se'ls mirava tot bevent una gerra de cervesa, sense dir ni mu. Alhora, darrere de la barra, en Petri debatia amb en Bobblin sobre la qualitat i utilitzat del licor de plàtan de què disposaven a la taverna de la Seu. I a causa de la cridòria provinent de la taverna, el feble son d'en Stolas fou trencat i aquest, somnolent, baixà les escales fins a trobar-los, tot començant a beure mam en dejú.
Llavors, des del primer pis de la Seu se sentí com s'obria una porta i el cruixir dels esglaons de fusta delatà la figura de n'Arzark, que baixava duent una gran tassa buida. Sense parar atenció als llirers presents, n'Arzark s'aproximà fins a darrere la barra i agafà una cafetera ja feta per servir-se aquest negre elixir. Mentre s'enretirava cap al seu despatx, cridà: «Nimura, que em podries acompanyar un moment?». I el monjo, assentí, tot seguint-lo.
Després d'oferir seient a en Nimura, n'Arzark segué a la seva gran cadira de fusta. Mentre encara somiquejava, contingut, el segon líder de la Companyia es tragué el guantellet de la seva mà dreta, deixant visible la seva mà vegetal, amb flors blanques per ungles i una gran flor blanca que emergia del dors de la seva mà:
«Conec el dolor que t'afligeix, Nimura. Malauradament, el meu poder no és prou per regenerar-te el braç que et manca. Tanmateix, deixa que t'expliqui una història: tot i que no vaig perdre un braç com tu, sí que em tallaren els dits de la mà dreta en una missió. Poc abans, però, amb camarades ara poc habituals vam defensar la Clariana del Crepuscle d'uns soldats reials que perseguien destruir-la. Va ser així com vaig rebre, de la mà de l'Arxidruida Barbaverda, una gemma màgica procedent del Fill del Bosc. Aquesta va tenir el mateix efecte en mi que el toc de la seva banya en els meus companys, el qual va guarir els membres amputats d'en Tup i... l'Ithil».
Passant-se els dits verds fugaçment pels llagrimals, continuà: «Com bé sabràs, en Pan prové de la Clariana del Crepuscle. De fet, va venir a enrolar-se a la Companyia perquè aquell dia ens va veure lluitar per defensar casa seva. Et recomanaria que parlessis amb ell per tal de saber si podries peregrinar a la Clariana i, potser, rebre així el favor del Bosc de l'Est. Estic segur que també serà la manera de reconciliar la teva fe en Auri».
Llavors, en Nimura, que escoltà embadalit la història de n'Arzark, arrancà a plorar desconsolat i s'aixecà per tal d'abraçar-lo mentre li agraïa que li hagués retornat l'esperança de tornar a ser un monjo de bé. Després de parlar una mica més i acomiadar-se, en Nimura baixà de nou a la taverna de la Seu amb un tremp totalment diferent: seriós i rebutjant la beguda.
Tot i aquest canvi d'humor en els presents, l'Stolas s'acabà el mam que tenia i escoltà sense fixar-s'hi massa que en Petri tenia un porró. Mitjançant mà de mag, el mitgerol va fer arribar volant el porronet de vi que sempre carrega. Però l'Stolas, sordejant enmig del guirigall, havia confós el porró amb un porro, intentant encendre i fumar a través del galet de manera estrepitosament infructuosa.
Entre rialles d'estupefacció, en Petri trairé una pipa de pedra i la carregà amb una mescla de tabac amanit. Amb una guspira màgica, el mitgerol va prendre el tabac i envià volant la pipa tal com havia fet abans amb el porró. Aquest cop, l'Stolas va fer una anhelada i immensa pipada i, confiat en la seva enorme constitució, no va preveure que el deixaria així d'empedrat.
La resta de llirers esclafiren a riure amb les seves excèntriques postures i mirades, fins que aquestes van ser interrompudes per tres cops durs i secs contra la porta. En Petri, encara rialler, s'apropà cap aquesta mentre l'obria màgicament sense parar-hi massa atenció. Fou llavors quan, entre la fosca capa que ocultava una figura alta i prima, reconegué les faccions d'un home que ja l'havia contractat una vegada.
La missió d'en Quer
[A completar properament...]